divendres, 17 d’agost del 2007

Dijous, ultim dia del campus d'estiu


Sabeu, em fa molta il.lusio veure els vostres comentaris, i que hem doneu anims. XUCRAM(MOLTES GRACIES!!)
Ja se que de vegades soc una mica extensa explicant, pero es que tinc tantes coses a dir-vos que no em puc estalviar res!
Dijous era l'ultim dia del campus d'estiu, i avui les activitats no les hem fet a l'escola sino en el Centre Cultural. En principi el campus havia d'acabar ahir pero com que havia de venir la televisio a gravar, s'ha allargat un dia mes. Avui acabarem els moneders que vam comencar l'altre dia...
Ens hem posat en una habitacio amb els 4 nens que van comencar els moneders, i la Maria Jose i la Miriam han agafat cartolines per fer mascares. El canal Al-jeezera ens ha gravat una estoneta.
El Lujbek, un dels nens del qual he penjat una foto al blog, es un artista, ens ha ensenyat uns dibuixos que te, i pinta molt i molt be. Pero es que cosir, coseix molt i molt be, ha fet un moneder espectacular, amb unes puntades que ja voldrien fer-les molts sastres a la seva edat!
No us he parlat mai del Lujbek, pero crec que val la pena que us expliqui com el veig. Lujbek es un noi molt timit, serios, i fa el posat de trist. Porta penjant al coll un collar amb un penjoll com trasparent que te escrit "For ever" i unes lletres en arab que jo crec que son un nom. Avui li he preguntat que era, i m'ha explicat que era el seu oncle, fa 7 anys que esta a la preso. Costa treure-li un somriure a aquest nen, pero quan ho fas, es fantastic de veure-ho perque se li il.lumina tota la cara.
Dona la sensacio que per l'edat que te ha viscut molts moments tristos, i sembla casi un adult. No se quin sera el futur del Lujbek, perque ell es molt conscient de la situacio que hi ha a Palestina i crec que ho viu amb molta angoixa, aixi com hi ha altres nois que somriuen mes facilment, Lujbek no. Espero que pugui estudiar i lluitar pel seu pais sense violencia, pero crec que la tria no sera facil per ell, perque crec ha patit molt. Penso que el Centre Cultural fa una feina molt bona perque ensenya els nens i nenes que hi ha una altra forma de lluitar pel que creus que es just.

Jo crec que els nens s'ho han passat bomba fent les mascares, i els que cosien els moneders han marxat forca orgullosos del resultat de la seva feina.
Mentre nosaltres feiem aquests tallers, el grup de danca palestina ballava a adalt, llastima que no els hagim pogut veure. El ball palesti es diu Dabka, i es un ball tan alegre que us encantaria de veure.
Quan s'han acabat les activitats, i els nens i els voluntaris palestins han marxat he trucat a Refai. M'ha dit que ahir va estar 3 hores en la Cort Militar de Ramallah parlant amb el Jutge i finalment ha aconseguit l'autoritzacio per anar a Jordania pel seu pare, la mare i un germa. M'he alegrat tant quan m'ho ha dit!! Ja us vaig dir que Refai es un lluitador nat, crec que com molts palestins, que tenen una forca interior admirable.
Refai ens ha convidat a anar a casa seva aquesta tarda, hem quedat que al voltant de les 5 agafarem un taxi i hi anirem.
Dema divendres, el centre estara tancat perque es el dia que fan descans els palestins. Finalment la Maria Jose i jo marxarem dissabte perque aquesta tarda han vingut al centre 3 voluntaris de l'ISM i Jonathan, un noi voluntari suec que esta al Freedom Theater. Jonathan ens ha convidat a anar dema al teatre, tenen previst de visionar algun film. Aixi que hem decidit quedar-nos un dia mes.
Yousef ens ha dit que dissabte vindra amb nosaltres perque te una trobada a Ramallah. Hem quedat a les 6 del mati!! Aquest home ens matara!!!
Hem aprofitat ates que dema no el veurem per donar-li una petita col.laboracio pel Centre, i el que la Begona em va dir que els hi dones de part d'ella i de Marije. Youseff s'ha posat molt content, pero ens ha dit que no calia que no haviem de donar res pels dies que hem estat alla que tenien suficient amb la nostra presencia i que haguessim fet somriure els nens, per ell es important que transmetem el que esta passant a Palestina. Li he explicat que era una aportacio pel Centre, per fer algun projecte o pel que ell volgues, i ho ha acceptat.
Crec que es important col.laborar economicament, penseu que per exemple l'aigua es un be molt escas aqui, i tot que hem intentat gastar el menys possible sempre suposa una despesa important. Aqui tot es molt precari.
Despres hem agafat el taxi i hem marxat a Zababdeh en un Service, un taxi col.lectiu. Nomes ens ha costat 4 shequels per persona una mica menys que un euro.
Refai estava tan content avui!! i la seva familia es tan maca. Ens han posat un sindria i ens han dit que mengessim, els que em coneixeu molt i molt be sabeu que no m'agraden gens ni mica ni la sindria ni el melo (com a minim fa 25 anys que no en tasto). Pero aqui t'insisteixen tant i tant, els hi dit "la orit" (no vull res), pero finalment amb tanta insistencia he desistit i he comencat a menjar-ne, i despres del primer tros un altre i un altre...Miriam i Maria Jose han comencat a riure, i Refai s'ha donat compte que passava alguna cosa i li he hagut d'explicar, s'ha passat una bona estona rient i m'ha fet una foto menjant sindria!!
Hem fumat xixa un altre cop, pero avui li ha posat gel a l'aigua i ha posat aigua freda per dintre perque es refrigeres tot. Diu que es molt mes refrescant, la veritat es que estava molt bona. La xixa que tenen es pot separar en tres o quatre trossos perque aixi, ens diu Refai, se la poden emportar per tot arreu, i es veritat perque ahir a la piscina dos dels voluntaris palestins en portaven.
La familia de Refai ha fet una barbacoa per celebrar que tenen l'autoritzacio israeliana per portar el seu pare a Jordania, i ens han donat pollastre... Ens han tractat com si fossim un mes de la seva familia. Jo crec que a Refai li agradaria que Miriam col.labores en alguns dels projectes que te la seva associacio, pero no se que fara finalment Miriam, crec que ha estat molt be que es poguessin coneixer perque ella donara a coneixer els projectes de l'associacio a l'ISM suec.
Cap a les 8 hem decidit de marxar. Refai ens ha dit que ens acompanyava perque hi havia un xec-point entre Zababdeh i Jenin, li hem dit que no calia pero tant si com no ho ha fet.
Sabeu, els israelians nomes posen els xecs-points per incomodar la poblacio, per demostrar que poden fer el que vulguin... Es curios perque abans del xec-point hi havia una altra carretera secundaria (si es pot dir aixi) per on es desviaven tots els cotxes, i aixo ho sabem perfectament els israelians, la questio es que els palestins s'hagin de sentir incomodes i controlats. Tot aixo es de bojos, no crec que hi hagi ningu que pugui donar una explicacio raonable de tot plegat.
Dema si que sera l'ultim dia a Jenin, i la veritat es que em fa llastima. M'agradaria quedar-me mes temps, dos mesos mes per exemple, i fer de classes de castella, pero tots tenim les nostres limitacions personals, no ser pot ser algun dia!!

1 comentari:

santiherreros ha dit...

tinc els ulls humits, ja ports porta el boli i la llibreta allà on vagis!!!

tens la vida solucionada...jejeje

una abraçada ben forta per tu i la teva germana.