Dimarts, Dom de la Roca (espectacular)

Avui hem matinat molt i molt perquè volíem veure el Dom de la Roca i la Mesquita del Alqsa. Per fi hem pogut entrar en el recinte. Els turistes entrem al recinte passant pel mur de les lamentacions.
Abans d'entrar al mur de les lamentacions, has de passar un primer punt de control amb arcs que detecten metalls... Aprofito i pregunto als policies si han trobat la meva guia, i sense immutar-se, ni moure's del lloc una policia que s'estava treient pèls del bigoti em diu un no amb una cara de fàstic que vaig pensar que es podia confitar la guia amb patates. La veritat és que la guia era de l'any de la picó i no valia gaire la pena, però era part de la nostra "coartada"...
Després de passar per aquest punt de control accedeixes a l'espai on està el mur de les lamentacions, els homes i dones jueus ressen o es lamenten separats, i per entrar t'has de tapar les espatlles (Em penso que les religions no són tan diferents les unes de les altres).
Trobo que el mur de les lamentacions és molt petit, si tenim en compte que els israelians tenen moltes coses de què lamentar-se...
Per arribar al recinte de les mesquites, els turistilles com nosaltres hem de passar per un altre punt de control, la María José porta a la motxilla te que hem comprat, i quan li regiren la bossa li pregunten si és per fumar, casi que em dóna un "soponcio", vaig pensar "però què ens ha venut aquella dona??", al final resulta que es els policies ens estaven fent una broma!
Passat el punt de control continues per un passadís de fusta que està elevat del terra, a dintre del passadís hi ha més policia.
Després del passadís, arribes al recinte. No us puc explicar com és el Dom de la Roca, perquè és absolutament espectacular! És la mesquita més maca que he vist mai a la meva vida.
Mentre la miro penso en Wafa, i en què fàcil que ha estat per mi venir fins a Jerusalem i veure-la, i en què no m'estranya gens que plorés d'emoció quan la va veure...
Pel que ens va explicar Yousef, pels musulmans és més important la mesquita d'Alqsa que el Domo de la Roca, però aquesta última està millor orientada per ressar.
Llàstima perquè no podem visitar per dintre cap de les dues.
El recinte està plagat de militars i policies jueus, en veig de tres classes diferents, i per tot arreu, la qual cosa contrasta molt amb l'ús que fan els musulmans d'aquest espai. Arriben dones i nens amb catifes que estiren a terra, sota dels arbres, i els nens i nenes jugen per sobre de les catifes...
Jo crec que és un espai de lleure, i de trobada amb Alà, és com un lloc màgic.
Hauríeu de veure les tonalitats de colors que arriba a tenir el Dom de la Roca!
Un cop hem passejat i fotografiat tots els cantons del recinte, marxem cap a l'església de Santa Maria Magdalena.
És una església ortodoxa de Rússia, per fora és molt maca, però per dintre ens decep bastant. Però compensa el fet que ens hàgim de posar un pareo a sobre dels pantalons, encara que els que portem són llargs, i un mocador al cap. L'escena és bastant divertida.
Al migdia anem a buscar un capsa a correus, està molt a prop de l'hospedatge. Quan tenim la capsa anem a la nostra habitació a emplenar-la d'objectes prohibits i perillosos... Enviar-la ens costa 20 euros només! Mentre fem cua, coincidim amb una dona californiana que ens pregunta que hem vist... i ens explica que ella ha vingut amb una agència de viatges que organitza itineraris alternatius, per ensenyar la realitat de la situació de cada país. Un cop m´ha dit això, li explico que hem estat a Jenin..., es queda sorpresa perquè ella i 3 internacionals més van intentar entrar el diumenge passat i en el xec-point els hi van dir que els internacionals no podien anar a Jenin i els van fer tornar. Ens diu que a Estats Units la gent desconeix la realitat de Palestina i que aquest viatge li ha agradat molt.
Per la tarda fem l'última passejada per Jerusalem. Sabeu, en la via Dolorosa, un dels carrers de l'Old City hi ha una mena d'oficina, en què a la porta sempre trobes 4 o 5 joves armats. Cada vegada que hem passat per la via Dolorosa (3 o 4 vegades) hem coincidit amb un grup de famílies jueves que són escortats per dos d'aquests joves, un al davant del grup i un altre al darrera, i van mirant per tot arreu com si realment de forma imminent s'hagués de produir un atemptat contra alguna persona del grup.
És curiós perquè hi ha jueus per tots els carrers de l'Old City, és evident que són jueus perquè porten tota mena de barrets jueus, i es mouen sense cap protecció.
Sabeu que penso, que a l'Estat d'Israel l'interessa crear una sensació de por, de què alguna cosa terrible ens poden fer els àrabs, perquè així poden justificar el mur, les incursions i l'ocupació en general.
Crec que el fet que hi hagi policia i militars per tot arreu, que hi hagi càmeres de seguretat a tots els carrers, punts de control... fa que la població israeliana jueva tingui una sensació d'inseguretat permanent, com si alguna cosa terrible pogués passar.
Quan deixem la porta de Damasc a fora hi ha un petit mercat dels encants (unes 20 parades), per entrar a veure'l s'ha de passar per un punt de control, has de passar per un arc de seguretat i ensenyar la bossa a la policia.
Jo crec que viure així és de bojos, i ha de crear tanta angoixa que no sé si a mi em compensaria viure així.
Sabeu, hem trobat moltes vegades a la policia demanant als palestins que s'acreditin (gent treballant, o joves que passegen...), però mai he vist que demanin l'acreditació a un jueu o a un turista... Tot és tan injust.
Abans d'anar a dormir anem a acomiadar-nos d'Essam...