dijous, 23 d’agost del 2007

PALESTINA, GRÀCIES PER TOT

Què us puc dir d'aquest viatge?
Doncs que va néxier d'una il·lusió de fa molt i molt temps (més de 20 anys). Que era un dels meus grans somnis, que pensava que no el podria fer realitat mai, i que ha estat gràcies a la Begoña, una persona única en el món, que he pogut aconseguir-lo. Crec que en el fons les coses arriben quan és el seu moment, ni abans ni després.
Si heu llegit l'Alquimista de Paulo Coelho, recordareu que Santiago, el protagonista, s'ha de quedar treballant en una botiga de vidres per estalviar diners i poder fer realitat el seu somni, és a dir, abans de complir el seu somni ha d'esperar a estar preparat per fer-ho. I ens diu que hi ha dos tipus de persones, aquells que són feliços només somiant què és el que faran per fer realitat el seu somni..., i aquells que necessiten fer-lo realitat.
Jo em sento tan feliç d'haver estat a Palestina, i de què els palestins m'hagin fet partícep dels seus sentiments, vivències, records i somnis.
És el millor regal que m'han fet mai. He conegut persones esplèndides, que lluiten amb totes les seves forces, i he estat trista i angoixada i m'he sentit impotent i terriblement minúscula, però m'han ensenyat que realment l'esperança és l'últim que es perd.
És impossible venir a Palestina, conèixer la seva gent, i no enamorar-te'n perdudament. Només desitjo poder tornar ben aviat!
GRÀCIES PALESTINA!

1 comentari:

Belén ha dit...

PATRI!
M'he llegit el teu blog senceret i al dia, quina passada... m'alegro moltíssim que hagi anat tot tan bé i sobretot l'emoció amb la que ho has viscut... és impressionant. I com tu dius: un somni fet realitat. A veure si quan tornis m'animo i t'acompanyo.
Gràcies per fer-nos partíceps de tot, ha estat molt emocionant i enriquidor. Espero amb impaciència veure més fotos i escoltar encara més coses.
La setmana que ve estic de vacances però estaré per Lleida, ja quedarem.
Una forta abraçada!