dijous, 13 de setembre del 2007

No sabem mai com ens sorprendrà el futur!

El dilluns, 10 de setembre, entre les 8 i les 10 del vespre, mentre estàvem a Sanauja, vaig rebre, jo crec que unes 20 trucades de Refai.
No podia contestar, bé sí que podia, però econòmicament hagués estat un dalt abaix. No sabeu com poden ser de cares les trucades entre Espanya i Palestina... No ho provéssiu mai!
Així que no va ser fins que vam arribar a casa que no el vaig poder trucar.
Estava tant content. Em deia "I have good news" i jo pensava que es referia a què podria venir a Espanya... Però es referia a unes altres bones notícies.
Refai, crec que ja us ho vaig explicar, té dos germans a la presó, un el de 17 anys del qual no en saben res des de l'abril, i un altre que portava 6 anys a la presó. I dic conscientment que portava, perquè la trucada de Refai era per explicar-me que li havien donat la llibertat al seu germà, després de 6 anys! Estava tant content!! Només volia compartir amb mi aquesta notícia, i la veritat és que li agraeixo perquè em va fer molt feliç!
Sabeu des que he tornat del viatge no paro de pensar com a mínim un cop al dia en Palestina i els palestins. Com més dies passen més emociono quan he d'explicar coses d'allà. He de fer un esforç molt gran, perquè moltes vegades ploraria, però no per llàstima sinó perquè sento com si un filet molt fi, gairebé invisible, m´'unís amb aquella terra.
I quan rebo missatges al meu email de Refai, de Yousef, d'Essam, de Lena o de Mirja, jo crec que se m'il·lumina la cara del somriure que faig.
ENDAVANT PALESTINA!!