divendres, 10 d’agost del 2007



Abans de marxar a la casa de Yousef, hem anat a comprar uns pastissets per portar-los com a postres.
Yousef viu en una localitat molt propera a Jenin, i per arribar cal passar pel camp de refugiats.
Quan arribem a la casa de Yousef ens fa asseure mentre esperem que es prepari el dinar. Aixi que Maria Jose i jo vam anar a ajudar la dona de Yousef. De seguida va estar tot preparat i dinem un arros amb trosssos de carn, fruits secs fregits, pesols... (bonissim, heu de pensar que no m'agraden gens les passes i me les vaig menjar totes!!). Els palestins com la majoria dels arabs son molt hospitalaris.
Despres de dinar Yousef ens ensenya fotos de les activitats que es fan al centre, hi ha un voluntari angles que ha vingut molts anys seguits i sempre es queda uns tres mesos... Tambe ens ensenya un CD en que explica la situacio de palestina, de com ha quedat de reduit el territori des que Israel esta construint el mur, sense respectar els acords. Ens ensenya unes fotos d'uns olivers arrencats, que son milenaris i que estan protegits. L'exercit israeli els va arrencar de Palestina per plantar-los a la zona d'Israel.
Hi ha una poblacio Qalija (una cosa semblant) que mur l'ha dividit en dos parts, i han quedat families (palestines, evidentment) separades en una mateixa poblacio. No us podeu imaginar el que significa aixo, hi ha persones que tenen les seves terres a l'altre canto del mur i han de passar cada dia pel mur amb una acreditacio per poder anar a treballar. Es una humiliacio continua.
Ens explica que l'argument de crear un mur defensiu no es cert perque no te un tracat recte, fa moltes corves, i comenca gairebe des de la punta de mes adalt de territori Palesti i no de territori israelia.
En la zona del Neguev tambe s'estan instal.lant colonos, si puguessiu veure el terreny que te un sol jueu en aquesta zona us quedarieu esgarrifats. Per contra els habitants del Neguev tenen prohibit construir cases, els hi derrueixen, i nomes poden fer construccions com xaboles de xapa i plastic. Moltes persones a qui els han derruit les cases s'hi han quedat a viure-hi o mes be malviure-hi en furgotes que tenen la part del darrera coberta amb un plastica.
Quan Yousef ens explica les coses, es nota en el seu to de veu un dolor molt profund per totes les injusticies que pateixen. S'emociona, pero no esta enrabiat, no te odi en les seves paraules, sino impotencia, (jo no seria prou forta per suportar una situacio aixi).
Crec que la paraula que m'es s'hi adiu a tot aixo es "genocidi".
Yousef ens diu que Israel ha aconseguit que tot el turisme que arriba a aquesta zona nomes visiti Tel Aviv, el mar Roig... i que no s'atansin a Palestina. Ens diu que nomes aquelles persones que estan disposades a fer un gran esforc individual venen Palestina. Els palestins valoren moltissim que un estranger vingui fins aquesta zona perque estem demostrant que no els oblidem i que no estan sols.

Per la tarda visitem els camps d'olivers que estan a prop de casa seva. Des d'un turonet podem veure el mur que passa per Jenin, es veu perfectament tot i la distancia, es com si haguessin tret un tros de muntanya.

Despres visitem una esglesia ortodoxa, es la tercera iglesia que es va crear al mon. I on Jesus va fer un dels seus miracles. Hi ha una part de l'esglesia que es com una cova, crec entendre de l'explicacio, que en aquesta cova hi havia tancats 10 leprosos, i per un forat que hi ha en el sostre els hi tiraven menjar i aigua. Sembla ser que Jesus va passar per davant de la cova i va sentir els crits, els va treure de dintre i els va curar, dels 10 leprosos un nomes es va quedar per agrair-li el que havia fet.
Un segles mes tards, s'amplia i es fa una petita esglesia. Molt i molt maca.
Ens explica que al canto mateix de l'esglesia hi havia una petita escola que s'ultilitzava antigament. En unes obres d'ampliacio vam trobar restes arqueologiques, unes tres habitacions, els militars israelians son tan inutils que quan van veure els forats van llencar bombes lacrimogenes perque es pensaven que hi havia gent a dintre.

Despres marxem al centre i es fa una petita festa d'acomiadament amb els voluntaris palestins. Toquen el lud, i la guitarra, i cancons palestines, els italians s'animen i canten el Bella Ciao. I despres ens demanen que les espanyoles cantem tambe, en aquell moment nomes volia morir-me, Maria Jose va dir que no cantava i no va cantar, aixi que vaig cantar tota sola, desentonant com una mala cosa... Com que no em venia al cap canco, vaig cantar la que la senyoreta Montse de Ponts ens va ensenyar sobre la guerra Civil "Esta noche en la trinchera entre el fuego y la metralla, vi al enemigo correr..." En fin una experiencia unica i inexplicable. Ara clar sense nervis, cantaria la canco de la creacio de la senyera... o alguna altra. Pero ara ja es massa tard.
Els nois palestins, ens ensenyen a ballar el ball tradicional, es tan alegre i diferent dels nostres!! Hem rigut molt perque els europeus tenim poc ritme a la sang, jo crec que els palestins es feien creus de lo malament que ballavem tots plegats.
Despres ens hem acomiadat, dema quan ens aixequem ja no hi trobarem al grup d'italians.

1 comentari:

santiherreros ha dit...

...tanco els ulls i m'imagino la casa, els seus racons, la cuina, la patricia amb les seves mans treballan la cuina, un tros amb les oliveres, la cara de l'home i la seva familia, la seva esposa, els seus ulls i les seves mans treballan la cuina, l'olor dels seus plats, en fi l'humanitat i la natura conjugats...

LA NARRACIO ES UN POU AMB UNA CORDA MOLT LLARGA, S'ESTIRA I LA PATRICIA DIU... AQUI HO TENIU!!!

gràcies