INDIGNANT!

Indignant és que algú sigui capaç de justificar el que no es pot defensar.

Indignant és que la vida de les persones, es pugui qualificar com " caer en la trampa para Israel", com fa Pilar Rahola.

Indignant és que la comunitat internacional lamenti els fets però no els condemni.

No sabem mai com ens sorprendrà el futur!

El dilluns, 10 de setembre, entre les 8 i les 10 del vespre, mentre estàvem a Sanauja, vaig rebre, jo crec que unes 20 trucades de Refai.
No podia contestar, bé sí que podia, però econòmicament hagués estat un dalt abaix. No sabeu com poden ser de cares les trucades entre Espanya i Palestina... No ho provéssiu mai!
Així que no va ser fins que vam arribar a casa que no el vaig poder trucar.
Estava tant content. Em deia "I have good news" i jo pensava que es referia a què podria venir a Espanya... Però es referia a unes altres bones notícies.
Refai, crec que ja us ho vaig explicar, té dos germans a la presó, un el de 17 anys del qual no en saben res des de l'abril, i un altre que portava 6 anys a la presó. I dic conscientment que portava, perquè la trucada de Refai era per explicar-me que li havien donat la llibertat al seu germà, després de 6 anys! Estava tant content!! Només volia compartir amb mi aquesta notícia, i la veritat és que li agraeixo perquè em va fer molt feliç!
Sabeu des que he tornat del viatge no paro de pensar com a mínim un cop al dia en Palestina i els palestins. Com més dies passen més emociono quan he d'explicar coses d'allà. He de fer un esforç molt gran, perquè moltes vegades ploraria, però no per llàstima sinó perquè sento com si un filet molt fi, gairebé invisible, m´'unís amb aquella terra.
I quan rebo missatges al meu email de Refai, de Yousef, d'Essam, de Lena o de Mirja, jo crec que se m'il·lumina la cara del somriure que faig.
ENDAVANT PALESTINA!!

Sensacions

Dissabte passat em va arribar el paquet que vam enviar des de Jerusalem, em va fer tanta il.lusió... Tot el contingut va arribar en perfecte estat, fins i tot els plànols! No podia parar de mirar i mirar les coses que hi havien a dintre!
Avui però, és un dia molt trist per mi. He rebut un correu de Miriam, la voluntària sueca que encara està a Jenin, m'ha explicat que abans d'ahir a la nit, l'exèrcit israelià en una incursió a la ciutat de Jenin va matar dos persones que pertanyien a la brigada d'Al-qsa, i en va ferir a d'altres. Sabeu, és cert que morir en una incursió israeliana és qüestió d'atzar, estar en el lloc inadequat en el moment inoportú.
Us imagineu, que l'Estat espanyol fes incursions al País Basc per enxampar etarres i morís població civil? no és inconcebible una actuació així en un país democràtic? Doncs això passa continuament a territori ocupat.
Me sento tan trista i em sap tan greu no poder fer res per canviar tot axiò.
És com si un trosset meu s'hagués quedat per sempre a Palestina... i com si un trosset de Palestina s'hagués inscrustat en el meu cor...

PALESTINA, GRÀCIES PER TOT

Què us puc dir d'aquest viatge?
Doncs que va néxier d'una il·lusió de fa molt i molt temps (més de 20 anys). Que era un dels meus grans somnis, que pensava que no el podria fer realitat mai, i que ha estat gràcies a la Begoña, una persona única en el món, que he pogut aconseguir-lo. Crec que en el fons les coses arriben quan és el seu moment, ni abans ni després.
Si heu llegit l'Alquimista de Paulo Coelho, recordareu que Santiago, el protagonista, s'ha de quedar treballant en una botiga de vidres per estalviar diners i poder fer realitat el seu somni, és a dir, abans de complir el seu somni ha d'esperar a estar preparat per fer-ho. I ens diu que hi ha dos tipus de persones, aquells que són feliços només somiant què és el que faran per fer realitat el seu somni..., i aquells que necessiten fer-lo realitat.
Jo em sento tan feliç d'haver estat a Palestina, i de què els palestins m'hagin fet partícep dels seus sentiments, vivències, records i somnis.
És el millor regal que m'han fet mai. He conegut persones esplèndides, que lluiten amb totes les seves forces, i he estat trista i angoixada i m'he sentit impotent i terriblement minúscula, però m'han ensenyat que realment l'esperança és l'últim que es perd.
És impossible venir a Palestina, conèixer la seva gent, i no enamorar-te'n perdudament. Només desitjo poder tornar ben aviat!
GRÀCIES PALESTINA!