Ahir a la nit quan vam anar a comprar el sopar vaig trucar a l'amic de Begona, Refai, viu en un poble a prop de Jenin. Del que jo vaig entendre de la conversa que vam tenir es que vindria a les 4 de la tarda al Centre Cultural (pero es veu que no va anar aixi ben be, pel que despres us explicare...).
Quan ens aixequem Miriam ens diu que aquesta nit ha sentit trets, ni jo ni la Maria Jose no els hem sentit, deu ser que comencem a arrossegar cansament.
Com cada dia despres d'esmorzar hem anat al campus d'estiu. Els voluntaris palestins han fet jocs d'animacio, i cap a les 11 hem entrat a l'escola. Hem proposat de fer els moneders de comics, perque de bric no en teniem, pero nomes amb un grup petit de nens. Al final han estat 4 dels mes grans.
Deu nido la traca que tenen. Han triat les pagines que volien, nomes han volgut el comic de color que vaig portar, ningu ha volgut el comic en blanc i negre, aixi que hem tingut les pagines justetes. Pero be.
Han tallat i forrat i retallat el forro. I el cosir ho deixarem per dijous al Centre Cultural.
Ens ha donat el temps just per fer-ho.
Despres ja era hora de plegar. Wafa ens ha dit si la voliem acompanyar a un Centre Tenologic, on donen classes d'informatica, perque hi va presentar el curriculum vitae i la van cridar per treballar pero com ja s'havia compromes amb el campus d'estiu no va poder agafar la feina. Pero ara hi volia anar per dir-los-hi que ara estava disponible. Hem acompanyat a Wafa al centre, i hem vist les fotos de quan l'exercit va devastar la zona l'any 2002, van destrossar l'edifici. Penseu que es una academia per aprendre informatica. Ens han ensenyat la part de l'edefici que encara esta derruit, i es forca impressionant, realment no te cap sentit que l'exercit destrueixi un edifici civil, a mes hi va morir una persona perque estava dintre quan el van atacar. Mentre estem alla, Yousef truca a Wafa i li diu que anem immediatament al Centre. Despres Youseff ens explicara que hi han hagut incidents entre la milicia i la policia palestina.
Aixi que hem de marxar, en el cami Wafa m'explica que esta compromesa des de fa un any amb el seu cosi, que es van enamorar quan tenien 16 anys, i segurament l'any que ve es casaran, jo crec que esta molt enamorada. Jo li explico que al novembre tambe em casare, i li ensenyo una foto que la Maria Jose te al mobil d'ell. Toni m'ha dit que ets molt guapo! jo li he dit que si, i a mes a mes bona persona.
Mentre esperem en el Centre, se senten trets al carrer. Mentre Mohammad m'explica que avui l'exercit israelia en una incursio ha detingut 10 persones.
A les 4 de la tarda arriba Refai al Centre, i Yousef em diu, que anem a sopar a casa seva i que ens quedarem a dormir, que es aixi com vam quedar ahir al vespre, casi que em moro perque jo no vaig entendre res de tot aixo!!, pero com que no hi ha hagut cap problema per part de Yousef hi hem anat. Dema hi ha programat en el campus d'estiu una excursio a unes piscines, pero l'autobus ha de passar per davant de la casa de Refai, aixi que ens recolliran alla.
Abans d'agafar el taxi cap al poble de Refai, hem comprat uns pastissets per portar-los a la seva familia. En el cami cap a la parada de taxis, que esta molt a prop del Centre Cultural veien els resultats dels incidents d'aquest migdia (neumatics cremats...).
Quan arribem a Zabaadich, ens presenta la seva familia, i anem a donar un tomb pel poble. S'assembla una mica a les Garrigues, es terra d'olivers. Es un poble molt tranquil i maco, no te res a veure amb el desordre i el caos de Jenin.
Zabaadich te 7000 habitants, 2000 d'ells son estudiants. 2000 son refugiats islamics i catolics de Jaifa! Ens diu que hi ha dos mesquites i 5 esglesies. Les dues religions conviuen perfectament.
Ens explica que aquest poble es facilment controlable per l'exercit, perque nomes hi han 4 carreteres i esta envoltat de muntanyes de molt dificil acces.
Tambe ens diu que hi ha 35 seus d'organitzacions internacionals.
Exteriorment Refai despren tristesa, una tristesa molt profunda. Ens explica que l'abril d'aquest any l'exercit israelia a les 3 de la matinada va tallar la llum del seu poble Zabaadich, ell va pujar a la teulada per fer fotos de la incursio, (dels focos que vam utilitzar per entrar....) en aquell moment ell encara no sabia que l'exercit entraria a casa seva per detenir el seu germa de 17 anys. Van entar amb gossos i van destrossar moltes coses, pero el mes important es que es van emportar el seu germa enmanillat i amb els ulls embenats. Des de llavors no han sabut res d'ell, ni on es, ni els carrecs que l'imputen.
La familia s'ha adrecat a tots els llocs possibles pero no han tingut resposta. Sembla com si els palestins fossin menys que animals i no tinguessin cap dret.
Pel fet de tenir el germa empresonat tota la familia ha passat a ser considerada perillosa, i aixo significa no poder creuar cap xec-point. Refai te una germana que no viu a Zabaadich i no la poden veure perque els separa un xec-point.
A mes el pare de Refai esta molt malalt. Estava ingressat en l'hospital de Jenin pero alla no el podien operar, i el van traslladar en ambulancia a Jaifa. L'ambulancia es va esperar 6 hores i finalment no el van deixar passar.
Avui la familia havia de rebre la resposta de la peticio de permis per anar a un hospital de Jordania, nomes del pare perque la familia esta considera com perillosa, i mentre erem alla els hi han contestat que els hi denegaven la peticio per motius "de seguretat". Deu ser que autoritzar el pas d'una ambulancia amb un malalt que necessita assistencia medica pot ser molt perillos per la seguretat de l'Estat d'Israel.
No se que mes els queda als palestins, sino tenen dret a res, mes que a subsistir com puguin.
Refai ens diu que anira dema a la Cort Miliatar de Ramallah per veure si es pot fer alguna cosa.
Heu vist mai una persona que nomes mirant-la us doneu compte que te un gran patiment interior? Aixi es Refai, el que mes em sorpren d'ell (ho dire en castella perque en catala no trobo la paraula escaient) es la seva "entereza", perque ell continuara lluitant per trobar el seu germa i perque el seu pare pugui ser ates medicament, passi el que passi ell intentara buscar una altra via, una altra possibilitat.
Sabeu, Refai fa moltes coses, treballa en una associacio, Windows, en que hi ha palestins i israelians, perque creu que sense dialeg no pot haver solucio.
http://www.win-peace.org/
Han organitzat un campus d'universitaris que comencara el 29 d'agost, en que hi haura 30 participants jueus, 30 participants palestins i 20 internacionals. Es tracta del primer Summer Camp of Palestinia/Israeli Student Coalition.
I no fa gaire va acabar un campus d'estiu per nens palestins, hi ha crec 200 nens.
Tambe tenen un programa de radio, que nomes funciona unes hores, i que el porten a terme voluntaris.
Refai ens diu que tots els voluntaris que vulguin hi seran benvinguts, pero aixo si ha de ser per anar uns tres mesos.
Costa entendre que Refai encara cregui en el dialeg, aixo es el que fa que encara hi hagi esperanca per Palestina.
Refai ens tracta com si fossim familia seva, la mare de Refai havia preparat un plat d'arros amb albergines delicios, nomes pels quatre, Refai, Miriam, Maria Jose i jo. Despres de sopar hem fumat xixa! i ens ha ensenyat fotos i mes fotos dels voluntaris que ha tingut...
I finalment hem marxat a dormir.
Quan ens aixequem Miriam ens diu que aquesta nit ha sentit trets, ni jo ni la Maria Jose no els hem sentit, deu ser que comencem a arrossegar cansament.
Com cada dia despres d'esmorzar hem anat al campus d'estiu. Els voluntaris palestins han fet jocs d'animacio, i cap a les 11 hem entrat a l'escola. Hem proposat de fer els moneders de comics, perque de bric no en teniem, pero nomes amb un grup petit de nens. Al final han estat 4 dels mes grans.
Deu nido la traca que tenen. Han triat les pagines que volien, nomes han volgut el comic de color que vaig portar, ningu ha volgut el comic en blanc i negre, aixi que hem tingut les pagines justetes. Pero be.
Han tallat i forrat i retallat el forro. I el cosir ho deixarem per dijous al Centre Cultural.
Ens ha donat el temps just per fer-ho.
Despres ja era hora de plegar. Wafa ens ha dit si la voliem acompanyar a un Centre Tenologic, on donen classes d'informatica, perque hi va presentar el curriculum vitae i la van cridar per treballar pero com ja s'havia compromes amb el campus d'estiu no va poder agafar la feina. Pero ara hi volia anar per dir-los-hi que ara estava disponible. Hem acompanyat a Wafa al centre, i hem vist les fotos de quan l'exercit va devastar la zona l'any 2002, van destrossar l'edifici. Penseu que es una academia per aprendre informatica. Ens han ensenyat la part de l'edefici que encara esta derruit, i es forca impressionant, realment no te cap sentit que l'exercit destrueixi un edifici civil, a mes hi va morir una persona perque estava dintre quan el van atacar. Mentre estem alla, Yousef truca a Wafa i li diu que anem immediatament al Centre. Despres Youseff ens explicara que hi han hagut incidents entre la milicia i la policia palestina.
Aixi que hem de marxar, en el cami Wafa m'explica que esta compromesa des de fa un any amb el seu cosi, que es van enamorar quan tenien 16 anys, i segurament l'any que ve es casaran, jo crec que esta molt enamorada. Jo li explico que al novembre tambe em casare, i li ensenyo una foto que la Maria Jose te al mobil d'ell. Toni m'ha dit que ets molt guapo! jo li he dit que si, i a mes a mes bona persona.
Mentre esperem en el Centre, se senten trets al carrer. Mentre Mohammad m'explica que avui l'exercit israelia en una incursio ha detingut 10 persones.
A les 4 de la tarda arriba Refai al Centre, i Yousef em diu, que anem a sopar a casa seva i que ens quedarem a dormir, que es aixi com vam quedar ahir al vespre, casi que em moro perque jo no vaig entendre res de tot aixo!!, pero com que no hi ha hagut cap problema per part de Yousef hi hem anat. Dema hi ha programat en el campus d'estiu una excursio a unes piscines, pero l'autobus ha de passar per davant de la casa de Refai, aixi que ens recolliran alla.
Abans d'agafar el taxi cap al poble de Refai, hem comprat uns pastissets per portar-los a la seva familia. En el cami cap a la parada de taxis, que esta molt a prop del Centre Cultural veien els resultats dels incidents d'aquest migdia (neumatics cremats...).
Quan arribem a Zabaadich, ens presenta la seva familia, i anem a donar un tomb pel poble. S'assembla una mica a les Garrigues, es terra d'olivers. Es un poble molt tranquil i maco, no te res a veure amb el desordre i el caos de Jenin.
Zabaadich te 7000 habitants, 2000 d'ells son estudiants. 2000 son refugiats islamics i catolics de Jaifa! Ens diu que hi ha dos mesquites i 5 esglesies. Les dues religions conviuen perfectament.
Ens explica que aquest poble es facilment controlable per l'exercit, perque nomes hi han 4 carreteres i esta envoltat de muntanyes de molt dificil acces.
Tambe ens diu que hi ha 35 seus d'organitzacions internacionals.
Exteriorment Refai despren tristesa, una tristesa molt profunda. Ens explica que l'abril d'aquest any l'exercit israelia a les 3 de la matinada va tallar la llum del seu poble Zabaadich, ell va pujar a la teulada per fer fotos de la incursio, (dels focos que vam utilitzar per entrar....) en aquell moment ell encara no sabia que l'exercit entraria a casa seva per detenir el seu germa de 17 anys. Van entar amb gossos i van destrossar moltes coses, pero el mes important es que es van emportar el seu germa enmanillat i amb els ulls embenats. Des de llavors no han sabut res d'ell, ni on es, ni els carrecs que l'imputen.
La familia s'ha adrecat a tots els llocs possibles pero no han tingut resposta. Sembla com si els palestins fossin menys que animals i no tinguessin cap dret.
Pel fet de tenir el germa empresonat tota la familia ha passat a ser considerada perillosa, i aixo significa no poder creuar cap xec-point. Refai te una germana que no viu a Zabaadich i no la poden veure perque els separa un xec-point.
A mes el pare de Refai esta molt malalt. Estava ingressat en l'hospital de Jenin pero alla no el podien operar, i el van traslladar en ambulancia a Jaifa. L'ambulancia es va esperar 6 hores i finalment no el van deixar passar.
Avui la familia havia de rebre la resposta de la peticio de permis per anar a un hospital de Jordania, nomes del pare perque la familia esta considera com perillosa, i mentre erem alla els hi han contestat que els hi denegaven la peticio per motius "de seguretat". Deu ser que autoritzar el pas d'una ambulancia amb un malalt que necessita assistencia medica pot ser molt perillos per la seguretat de l'Estat d'Israel.
No se que mes els queda als palestins, sino tenen dret a res, mes que a subsistir com puguin.
Refai ens diu que anira dema a la Cort Miliatar de Ramallah per veure si es pot fer alguna cosa.
Heu vist mai una persona que nomes mirant-la us doneu compte que te un gran patiment interior? Aixi es Refai, el que mes em sorpren d'ell (ho dire en castella perque en catala no trobo la paraula escaient) es la seva "entereza", perque ell continuara lluitant per trobar el seu germa i perque el seu pare pugui ser ates medicament, passi el que passi ell intentara buscar una altra via, una altra possibilitat.
Sabeu, Refai fa moltes coses, treballa en una associacio, Windows, en que hi ha palestins i israelians, perque creu que sense dialeg no pot haver solucio.
http://www.win-peace.org/
Han organitzat un campus d'universitaris que comencara el 29 d'agost, en que hi haura 30 participants jueus, 30 participants palestins i 20 internacionals. Es tracta del primer Summer Camp of Palestinia/Israeli Student Coalition.
I no fa gaire va acabar un campus d'estiu per nens palestins, hi ha crec 200 nens.
Tambe tenen un programa de radio, que nomes funciona unes hores, i que el porten a terme voluntaris.
Refai ens diu que tots els voluntaris que vulguin hi seran benvinguts, pero aixo si ha de ser per anar uns tres mesos.
Costa entendre que Refai encara cregui en el dialeg, aixo es el que fa que encara hi hagi esperanca per Palestina.
Refai ens tracta com si fossim familia seva, la mare de Refai havia preparat un plat d'arros amb albergines delicios, nomes pels quatre, Refai, Miriam, Maria Jose i jo. Despres de sopar hem fumat xixa! i ens ha ensenyat fotos i mes fotos dels voluntaris que ha tingut...
I finalment hem marxat a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada