Matinem molt i molt , més que mai, a l'1.25 de la nit, però ens hem pogut dutxar i dormir una estoneta. Estem preparades pel que ens hagi de passar a l'aeroport.
A les 2 ens recull el sherut, el taxi col·lectiu, que ens ha de portar a l'aeroport. En el camí de Jersualem a Tel Aviv veiem un tros del mur.
Abans d'entrar a l'aeroport passem per un punt de control, el taxista obre la llum interior del vehicle, i obre la porta un soldat, ens mira un per un i ens deixa passar.
Dintre de l'aeroport has de fer cua per passar pel control de les maletes. Hi ha molts joves de seguretat que pregunten un per un per, però de forma saltejada, a la gent que fem cua: Si has deixat la maleta sola, amb qui viatges, si t'han fet algun regal, i si portes gavinets o tissores. No sé ben bé el perquè però quan me fa la pregunta de si ens han fet algun regal, li tradueixo a la María José, i mentint vilment, li dic que no. La noia que em fa les preguntes em diu que ella està preocupada perquè podria ser que hi hagués una bomba a l'aeroport (clar, també és possible que ens caigui un llamp i ens mati a tots plegats!). Jo em quedo molt parada perquè si no arribo a saber el que passa a l'aeroport de Tel Aviv, i algú em digués això és possible que em donés un atac de nervis.
És realment com va dir la Miriam, un joc, on tots juguem, ells a trobar les persones que simpatitzen a Palestina, i nosaltres a mentir vilment i sense escrúpols.
Hem tingut molta sort, no com el noi cubà de davant nostre, ni el matrimoni amb un fill de just darrera nostre. A ells els fan sortir de la cua i se'ls emporten. El matrimoni sembla content perquè es pensen que n'avançaran més i no hauran de fer cua, i jo només penso pobres desgraciadets! i m'alegro molt per nosaltres perquè no sé si estava suficientment preparada per mentir.
Passem les nostres maletes per un detector gegant per maletes, i arribem al chec-in, i just donant l'esquena al chec-in veig el punt de control de maletes. El noi cubà està allà, amb la seva maleta oberta, mentre un agent de seguretat passa un detector per cada peça de roba de la maleta, quan miro l'escena veig que l'agent està passant el detector per un calçotet vermell del noi que sosté a la mà!! Hem tingut molta sort!
Després de deixar les maletes passem per un altre punt de control però només de passaports. Mentre espero el meu torn, veig que fan retrocedir una família àrab, una dona amb dos nens petits i un adolescent, i els deixen en una habitació.
Després d'aquest punt de control, trobem un altre punt de control de les bosses de mà i un arc de seguretat, i per fi aquesta via Dolorosa de l'aeroport finalitza!
A les 2 ens recull el sherut, el taxi col·lectiu, que ens ha de portar a l'aeroport. En el camí de Jersualem a Tel Aviv veiem un tros del mur.
Abans d'entrar a l'aeroport passem per un punt de control, el taxista obre la llum interior del vehicle, i obre la porta un soldat, ens mira un per un i ens deixa passar.
Dintre de l'aeroport has de fer cua per passar pel control de les maletes. Hi ha molts joves de seguretat que pregunten un per un per, però de forma saltejada, a la gent que fem cua: Si has deixat la maleta sola, amb qui viatges, si t'han fet algun regal, i si portes gavinets o tissores. No sé ben bé el perquè però quan me fa la pregunta de si ens han fet algun regal, li tradueixo a la María José, i mentint vilment, li dic que no. La noia que em fa les preguntes em diu que ella està preocupada perquè podria ser que hi hagués una bomba a l'aeroport (clar, també és possible que ens caigui un llamp i ens mati a tots plegats!). Jo em quedo molt parada perquè si no arribo a saber el que passa a l'aeroport de Tel Aviv, i algú em digués això és possible que em donés un atac de nervis.
És realment com va dir la Miriam, un joc, on tots juguem, ells a trobar les persones que simpatitzen a Palestina, i nosaltres a mentir vilment i sense escrúpols.
Hem tingut molta sort, no com el noi cubà de davant nostre, ni el matrimoni amb un fill de just darrera nostre. A ells els fan sortir de la cua i se'ls emporten. El matrimoni sembla content perquè es pensen que n'avançaran més i no hauran de fer cua, i jo només penso pobres desgraciadets! i m'alegro molt per nosaltres perquè no sé si estava suficientment preparada per mentir.
Passem les nostres maletes per un detector gegant per maletes, i arribem al chec-in, i just donant l'esquena al chec-in veig el punt de control de maletes. El noi cubà està allà, amb la seva maleta oberta, mentre un agent de seguretat passa un detector per cada peça de roba de la maleta, quan miro l'escena veig que l'agent està passant el detector per un calçotet vermell del noi que sosté a la mà!! Hem tingut molta sort!
Després de deixar les maletes passem per un altre punt de control però només de passaports. Mentre espero el meu torn, veig que fan retrocedir una família àrab, una dona amb dos nens petits i un adolescent, i els deixen en una habitació.
Després d'aquest punt de control, trobem un altre punt de control de les bosses de mà i un arc de seguretat, i per fi aquesta via Dolorosa de l'aeroport finalitza!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada