Diumenge a Jenin

Saber jurgei, Bon dia a Jenin.
Avui es diumenge, pero a Jenin es dia laborable. M'he aixecat pensant en el que Said ens va dir a Maria Jose i a mi ahir, que quan ens va veure en la sala d'ordinadors es va pensar que erem arabs, li vaig explicar a Said que no era estrany perque els arabs es van passar en la peninsula iberica uns 800 anys i alguna cosa a part del zero i dels acueductes havia de quedar de tants anys de convivencia. Em va agradar molt que ens ho digues, pero tambe Maria Jose i jo vam pensar que ho tindrem fotut quan anem a l'aeroport!!
L'unic que no m'agrada d'aqui son els mosquits. Aquesta nit no m'he posat locio antimosquits i m'han cosit a picades el cos, el pitjor es que Miriam la companya d'habitacio, no se n'ha posat i no li ha picat ni un!!
Avui hem decidit esmorzar galetes aixi que hem anat a la botiga que les venen i el noi ens les ha regalades, despres hem pensat que era perque les venen a quilo o en paquets, pero la setmana passada quan vam anar amb els italians ens les van vendre aixi. Be, hem decidit que ates la simpatia del noi, hi tornarem i comprarem una capsa.
No us podeu imaginar com es d'amable i simpatica la gent d'aqui. Qui va dir que dos noies (mes aviat ja dones) no es podien moure soles? La veritat es que per aquests carrers em sento molt segura, tambe observada perque evidentment es veu que som estrangeres pero la gent es tan amable...
Despres de menjar-nos les galetes, hem anat a l'escola. La Lama quan m'ha vist se m'ha tirat als bracos!! Sempre me fa jugar a un joc amb les mans, be ella la Sara i la Sajat.
Avui s'ha comencat fent activitats de jocs, de correr, els voluntaris de l'asumer campus palestins han tocat musica...
I despres han dividit els nens en tres grups, petits, mitjans i mes grans. Els mes grans feien ball, els mitjans un dibuix sobre la democracia i la situacio a Palestina i als mes petits els hi hem pitat les cares.
La Maria Jose que te molta traca pintant, ha pintat un tigres, ella pintava les ratlles marrons i jo cobria els forats de groc despres. Han quedan guapissims.
Quan s'ha acabat l'activitat de pintar, he anat a la sala del ball i he estat una estoneta mirant com ho feien, quina enveja perque jo soc una negada per aixo.
Despres he anat a la sala on feien els dibuixos... He fet fotos dels que mes m'han impressionat, que han estat gaire be tots, penseu que hi havia dos que han dibuixat un gargot dintre d'un quadrat i un nen a fora, i el gargot era una casa derruida. Un altre nen ha dibuixat una casa amb dos tancs. Un altre ha dibuixat un filferro enroscat que separava una familia de la seva casa. Nomes un nen no ha fet un dibuix que no manifesta algun tipus de violencia o humiliacio!!

Quan hem tornat al centre mentre parlavem de les activitats, s'han sentit trets que venien del camp de refugiats, bastants trets, pero la vida aqui continua, forma tot tant part de la vida quotidiana...
Avui hem visitat Al-Amal Hospital en Jenin. L'hospital pertany a la Patient's Friend society, que es una entitat sense afany de lucre, on treballen voluntaris. La primera activitat d'aquesta societat es el treball amb nens discapacitats. Aquesta associacio te una escola per nens discapacitats psiquics, el Al-amal Polyclinic, el Al-Alma Maternity Hospital, i fan diferents programes i projectes. L'hospital te una clinica mobil per atendre 8 poblacions, i ens diu que els hi costa mes mantenir aquest vehicle que comprar-ne un altre.
A Jenin, i crec que en tot el territori palesti, la gent t'aten de seguida, perque volen que coneguis la situacio i que l'expliquis quan tornis. No em canso de sentir per tot arreu que necessiten voluntaris i que si coneixem gent que pugui fer coses que els hi diguem que vinguin. No demanen diners, demanen col.laboradors i sobre tot acompanyament, no volen estar sols, volen saber que hi ha persones que els entenen i que no els hi fa res estar amb ells. La situacio es tan precaria...
Despres hem tornat al centre, Youseff ha tornat a parlar de la situacio de Palestina, de la necessitat que la gent conegui com es trobem, que em fem difussio de tot el que passa... crec que pensa que si la gent coneix la situacio es podra canviar alguna cosa, i jo no he pogut dir-li el que pensava perque no li volia trencar el cor, pero crec que som massa egoistes per pensar en els altres, o per questionar-nos la majoria de les coses que ens donen fetes, i no li he volgut explicar la imatge que es dona en els mitjans de comunicacio dels Palestins perque se'n faria creus de tot plegat. No se quina es la solucio pero espero que n'hi hagi... Marian li ha preguntat com pensava que es podria resoldre tot, i ell ha dit que no hi havia solucio quan una persona ignora a l'altre, es com si aquest altre no existis o no tingues dret a existir. Diu que els llibres sagrats dels jueus parlen dels que no son jueus com d'una raca inferior, casi com si fossim animals, i jo crec que molts d'ells s'ho deuen creure perque el que passa a Palestina no es pot entendre de cap altra manera, no hi ha paraules suficients per descriure-ho ni tampoc tinc paraules per descriure el patiment dels Palestins.
Quan els pares de Youseff vivien a Haifa, tenien veins jueus, i convivien sense problemes. La veritat es curios que facil li es al Palesti acceptar a l'altre sense condicions, com conviuen mesquites i esglesies i sinagogues, i com hi han conviscut sempre fins que es va crear l'Estat d'Israel. I ara Yousef no pot ni visitar la terra on van neixer els seus pares.
Yousef ens ha dit que la bandera d'Isarel, les dos franges blaves que te, simbolitzen el limit de l'Estat, be del que ells creuen que han de ser els dos limits, les franges blaves son dos rius, el que limita amb Jordania i el que limita amb Egipte. Ens ha ensenyat una moneda mes petita que el schequel on surt el mapa d'Israel, i es ben be que no te res a veure amb el que hauria de ser.

Per la tarda hem anat a la botiga de material que hi ha a prop de casa. M'he fet un fart de riure amb un dels nois de la botiga. Perque no em volia deixar passar, i m'ha dit "Dangerous" jo he entes tres euros i he pensat cony sap espanyol! Hem comencat a parlar perque m'ha demanat com es deia aquesta paraula en el meu idioma i jo li he dit perillos, i li he hagut d'explicar que era catala i no espanyol... Llavors m'ha parlat de Cordova i de la importancia d'aquesta ciutat pels arabs, i jo li he explicat que Cordova pertany a Andalussia i que Andalussia es deia Al Andalus, i quan ha sentit aquesta paraula l'ha conegut de seguida. M'agrada la gent d'aqui, es especial, te un fons d'una humanitat i fortalesa diferent.