dissabte, 19 de gener del 2008

ENCARA SÓC VIVA

Sí,sí no m'ha passat res, només el que ens passa a tots quan tornem a la vida diària, que em falta temps per dedicar-me a les coses que més m'agraden. Només tinc temps per treballar i treballar, fer les coses de la casa, estudiar anglès i quatre coses més.
Palestina ara sembla tan lluny,i tan aprop a la vegada. M'he baixat de l'ARES un documental que vaig veure quan vivia a Girona, Promises, us el recomano, només si us agrada una quarta part del que em va agradar a mi ja serà suficient. El vaig veure l'any 2002 crec, i sembla que no ha passat el temps a territori ocupat sinó fos perquè les coses encara estan pitjor.
Promises és un documental real en què participa un reporter jueu i fa entrevistes a diferents nens (nens jueus practicants, nens jueus no practicants, palestins que viuen a Jerusalem i palestins que viuen en territori ocupat). Veureu com realment les coses només les espatllen els adults!
Si teniu temps us recomano que consulteu la pàgina http://www.palestina.cat en què surt un article d'un noi que es diu Gerard que ha tornat fa poc de Gaza, l'article és molt maco, i reflexa clarament la situació en què es troben els palestins, i sobre tot la precària situació en què viuen els palestins de Gaza.
L'article ens parla sobre tot del diferent valor que tenen les vides dels habitants i ocupants de Palestina. La mort d'un jueu o un col.laborador dels jueus és viscuda com un drama, mentre que la mort de cents i cents de palestins civils és viscuda com a necessària.
Només us puc dir, que quan vaig llegir l'article vaig desitjar estar allà amb ells!
Bé us recomano també, VIATJAR A PALESTINA, pels palestins és molt important no sentir-se oblidat.