dimecres, 15 d’agost del 2007

Dimecres, i l'excursio des de Jenin


L'autobus ens ha recollit a les 9.30. Refai estava nervios perque avui havia d'anar a la Cort Militar de Ramallah.
No em veig recordar d'explicar-vos que hi ha 2 corts militars a Palestina, una a Ramallah on jutgen la gent de Jenin, i una altra a Jenin on jutgen la gent de Ramallah, Jerusalem... Es un forma d'anar minvant les forces dels ocupats, perque aixi la familia te mes dificultats per desplacar-se, i tot es complica molt mes.
Hi ha una preso per nens palestins, el mes jove te 13 anys, hi ha uns 250 nens engarxolats. Refai l'unic que sap es que el seu germa no esta en aquesta preso.
Refai ens va dir ahir que no era aconsellable que les dones sortissin soles a partir de les 8 del vespre. I jo vaig pensar massa tard perque es el que hem estat fent fins ara.
Quan m'acomiado de Refai, no puc mes que desitjar-li que tot tingui una solucio rapida i bona per ell i la seva familia. Em demana que el truqui dijous que estiguem lliures, li dic que ho fare!
A l'autobus tot es una festa, la musica palestina es tan maca i alegre. Lujbek, un nen del grup, m'ha donat una pasta de xocolata (que bona que estava, fa tants dies que no en tasto...).
Arribem a les piscines, i es com un riu que no passa mes d'un palm del terra, esta com canalitzat hi han posat taules i cadires a dintre per si vols menjar amb els peus a l'aigua. Hi ha dos piscines, una per nens petits i una altra que cobreix molt mes.
Yousef ens diu que aquest lloc es l'unic on hi tenen acces i que hi hagi aigua.
Ens canviem en una habitacio. Pero no, no, no em poso un biquini, be el biquini el porto a sota, i a sobre porto una samarreta de maniga curta i uns patalons que em pugen una mica dels genolls.
Decidim banyar-nos, a les dones i els nens ens toca la piscina petita, no em cobreix mes que fins la panxa. Pero ens ho passem molt i molt be!. Al cap d'una estona es fa el canvi de piscina i els homes van a la petita i les dones a la gran.
No us podeu imaginar el que es banyar-se vestit, pero esta be, es una experiencia diferent.
M'ho he passat molt be perque he jugat molt amb les nenes, totes portaven flotadors i les feiem rodar i rodar... Hi hem estat fins 2/4 de 6. De tornada abans d'entrar en Zabaadich hem trobat un xec-point itinerant en la carretera, pero no ens han fet parar. Quina casualitat, tot just ahir Refai ens explicava que facil que era controlar aquesta ciutat. Quan hem passat pel davant dels israelians tots els palestins han comencat a cantar una canco de protesta.
No se si us podeu imaginar la sensacio que tens quan en qualsevol lloc i en qualsevol moment algu que no es de la teva terra, ni del teu pais, te demani que et documentis, i decideixi si et deixa passar o no a casa teva, o que et pugui retenir 3 o 4 hores o mes perque si, i despres el xec-point marxi i es torni a obrir el pas o no.
Despres hem anat cap al Centre, i a les 7.40 hem anat a comprar el sopar. Jo un falafel com cada dia!
Miriam ens ha explicat que te intencio d'anar a collir les olives amb els palestins, diu que es una feina perillosa perque els colons disparen indiscriminadament, l'exercit en canvi primer llencar bombes lacrimogenes, despres bales de goma i despres el que vulgui. Si aconsegueixen que els palestins no puguin recollir les olives, es a dir viure de la seva terra hauran d'abandonar la terra, i els jueus podran continuar colonitzant-la lliurement per aixo es tan important la feina que fan molts internacionals com la Miriam.
Israel conquereix territori amb la forca amb l'exercit pero tambe ho fa d'una altra manera molt mes efectiva, que es colonitzant. Yousef diu que un dia un colono s'instala amb una caravana a sobre d'una colina Palestina i al cap de poc s'han estes com un cancer per tot arreu.
A prop de Jenin, en territori palesti, hi han dos colonies jueves. Si algun dia es resolt el conflicte, l'exercit es facil que marxi, pero els colons es una altra historia i aixo Israel ho sap.
Dema es l'ultim dia del campus d'estiu, aixi que m'haure d'acomiadar dels petits palestins...
Encara no hem decidit si marxarem divendres o dissabte cap a Jerusalem, dema ho sabrem.

3 comentaris:

santiherreros ha dit...

la lectura del teu blog

estic super cansat, tot i aixi, m'arrelo a la pantalla, llegint i rellegint el teu dialeg rapid, fluid i meravellos,,, temps molta molta molta traça narrant,
ho sabies?

...continuarem "parlant"

Montse Morales ha dit...

Patri... és molt apassionant tot el que ens expliques!!! Intento imagirnar-me tot el que dius i... m'emociono!! Espero que quan tornis m'expliquis més i més en el despatx... Ànims!! Una abraçada molt forta!

Unknown ha dit...

Hola guapas somos vuestros primos Tito y Mª José, solamente queremos deciros que estais locas, que ánimo, que lucheis por eso que os gusta y que os queremos muchisimo y tengais mucho cuídado. Que esperamos tener noticias vuestras por aquí pronto. iiiCuidarosssss!!!