Dissabte a Jenin

Avui tambe es festa i la majoria d'associacions estan tancades. Els comercos i el centre cultural estan oberts, tot i que avui tambe es dia de descans en l'asumer campus.
M'he aixecat molt d'hora, pero ja era massa tard per tornar a acomiadar-nos dels companys italians, que ja havien marxat.
Quan ha vingut l'Ahmed al centre, ha comencat a netejar, aixi que l'hem ajudat...
Despres quan han obert el centre, hem xarrat una estona amb Said i Mohammad, sobre Espanya, i Catalunya (aqui la gent no coneix gaire Catalunya, pero a Espanya li tenen molt d'afecte, tot i que molts son del barca, quan em pregunten de quin equip soc sempre insisteixo que soc del Joventut de Badalona, per veure si algun s'apunta, pero no he aconseguit convencer ningu).
Said treballa i viu a Ramal.lah, ens diu que Ramal.la es millor ciutat per viure-hi que Jenin, perque el clima es millor (quina enveja que me fan), pero ah, tambe es mes cara.
Mohammad estudia comptabilitat a la Universitat, i ens ha explicat unes coses sorprenents!!! A Palestina estudien tot l'any a la Universitat, nomes es a l'escola que es descansa a l'estiu i al gener. Perque tonta de mi, com que l'he vist estudiant li he preguntat si es que havia suspes alguna, i es veu que no que es una assignatura que correspon a l'estiu, crec que he entes que les classes lectives duren 15 dies a l'estiu. No se si jo he al.lucinat mes que ells, o ells mes que jo quan els hi explicat com funciona a Espanya el sistema educatiu.
Ha estat bonissim tambe, perque he fotut la pota fins a baix. Mira que ho se perfectament que no hi ha una unica llengua arab, i que els arabs de diferents paisos dificilment es poden entendre a no ser que parlin l'arab tradicional, el de l'Alcora. Pero es que m'he emocionat tant quan Said ha dit que havia estudiat espanyol que li he dit que em traduis la canco de Manu Chao "Aljazeir", i el pobre l'unic que ha entes de la canco es el que ja sabia que Aljair, es Algeria.
Despres ha arribat Marian, una noia de 26 anys anglesa que es de l'ISM, i s'estara uns dies amb nosaltres a Jenin.
Mariam treballa de gerontologa, cuida gent pero en el seu domicili. Es la segona vegada que ha ve a Palestina, abans havia estat a Hebron, ens explica que la situacio alla es forca dificil, ja que els colons no tenen cap tipus de limitacio, van armats i poden fer el que vulgui perque l'excercit mai interve contra ells. Ens diu que es gent molt tancada, i que no s'hi pot parlar perque nomes tenen un argument "que son el poble que Deu va triar" i per tant poden fer el que vulguin. Ens diu que des de fa deu anys, els colons cada dia tiren pedres als nens palestins que van a l'escola, cada dia... No se si Deu tambe els hi va dir que podien tirar pedres als nens... Jo crec que si Deu existeix deu estar plorant desconsolat.

Youseff ens ensenya a les tres mes fotos, de dibuixos que van fer els nens palestins, son impressionants (de cases derruides, de persones plorant...), ens ha dit que ens les copiara en CD, tan de bo!
Tambe ens ensenya fotos, de quan el mur no estava acabat de construir a Calandia, i fotos i mes fotos de barbaries (de nens que van a l'escola apuntats pels soldats, d'un soldat enregistrant la motxila d'un nen de no mes 4 anys,...). Avui si que no he pogut mes i se m'ha escapolit una llagrimeta. Admiro moltissim a aquest poble perque tenen una forca interior molt gran, no desisteixen de reclamar justicia i es mantenen vius culturament i socialment.
Dema tornem a l'asumer campus...