dilluns, 20 d’agost del 2007

Diumenge a Betlem

Ahir al mati vam decidir de visitar Betlem, aixi que vam agafar l'autobus 124 que ens va deixar en el xec-point de Betlem.
No us he explicat mai com son els xec-points, n'hi que son mobils (els que posen a la carretera, com el que vam trobar a Ramal.lah), aquests xec-points mobils poden ser combois de hamers o buldozers, o be poden ser blocs de ciment que bloquegen literalment tota la carretera. Els xecs-points fixes, son com el de Calandia i Betlem, (quan torni a Lleida us penjare en el bloc fotos d'aquests xec-points, els fixes son impressionants!). A Calandia no vam tenir gaire problemes, pero a Betlem, l'autobus te deixa a un canto del mur, que despres has de travessar per un complicat control de seguretat. Quan entres dintre de l'edifici on controlen la gent que entra i surt, el que veus son cabines acuirassades on es posen els militars, i llargues cues de gent per entrar, tots han d'ensenyar la identificacio, pero es que a molts homes palestins a mes a mes els hi fan posar la ma en una maquina per identificar l'empreta de la ma. Jo crec que hi havia unes 100 persones esperant.
No hi ha un lloc diferenciat d'entrada i de sortida, t'has d'esperar a que el soldat decideixi que es el teu torn.
Despres d'entrar passes per complicats passidos fins arribar a la sortida, tot controlat per cameres de seguretat. Un cop surts d'aquest complex, tens un altre passadis estret pero ja a l'exterior i al canto del mur. El mur esta ple de pintades reivindicatives!!
El mur es el que ja sabeu com es, l'haureu vist a la tele moltes vegades, es un llarg mur de ciment amb torres de control que ailla la poblacio palestina d'altres poblacions palestines i del mon en general.

Un cop atravessat el mur has d'agafar un taxi per anar a la ciutat de Betlem. I aqui ja us ho dic ara, la gent no es com a Jenin, estan acostumats al turisme i hi ha molta picaresca. El taxista que ens porta a Betlem ens cobra 40 shequels!! Una fortuna! Quan li dic que trobo que es excessiu em diu que el cregui que aquest es el preu real, evidentment no me'l crec, i li dic, pero li paguem el 40 shequels, perque en el fons no ens va de 10 euros, ara aixo si, no em tornaran a prendre el pel! Abans de pujar a un taxi preguntarem el preu.
Betlem no es com us ho imagineu, es una gran ciutat, res a veure amb el poblet de la Biblia. Visitem l'esglesia de la Nativitat, i veiem el lloc on se suposa que va neixer Jesus. Li demano un desig "Pau i llibertat en la terra Palestina".
L'esglesia es molt maca... i quan acabem de visitar-la li pregunto a un senyor que treballa en l'esglesia si sap on podem trobar les cisternes de David, li intento explicar el que busco en angles, que es lloc on antigament es recollia l'aigua... I em quedo molt sorpresa perque la resposta d'aquest senyor es que des que esta construit el xec-point i el mur, la poblacio no te cap control de l'aigua!!
Tambe passegem pel mercat, i busquem i busquem les cisternes de David que ningu coneix, i que finalment no vam trobar.
Decidim marxar de Betlem, preguntem al taxi el preu, ens diu 40 shequels, i li dic que no cal, que anem a peu, i ens baixa el preu a 10 shequels!!!
Voliem visitar la tomba de Raquel que esta a prop del xec-point, aixi que quan baixem del taxi anem a buscar-la, pero un senyor palesti que paralava espanyol ens explica que des que van construir el mur no es pot visitar des d'aquesta banda.
Aixi que sortim pel xec-point, el cami de sortida es diferent del d'entrada. Passes tambe per lllargs passadissos fins que finalment arribes all lloc de control. Passes per una porta giratoria que te un semafor a dalt (vermell, no passis, verd passa). Hi ha una llarga cua de gent esperant!
Quan passem per la porta coincidim amb un grup de dones palestines. El seguent que trobes es una maquina de control on poses les bosses, el relotge... i dues garites, pero tu nomes en veus una, la de la persona que controla les bosses... les persones hem de passar per un arc de seguretat. Maria Jose passa sense problema, darrera d'ella passa una de les dones palestines i li pita l'arc, torna enrera i es treu les sabates. Jo passo per l'arc i pito, torno a enrera i em trec les sabates, pero se que tornare a pitar perque porto els patalons que tenen cibelles a les cames. Busco qui controla l'arc i no no trobo ningu. Li faig senyes a la noia que controla la maquina pero m'ignora vilment. Llavors m'adono que un cop passat l'arc hi ha un altre soldat que controla l'arc.
La noia passa l'arc i es mira al soldat perque el que li pita es el shador, i el soldat li fa un gest com dient que mala sort, i ella es treu el shador.
Jo passo per l'arc i torno a pitar. Em miro al noi que controla la maquina, i li senyalo els patalons, i ell em diu alguna cosa en arab, i em mira amb la mateixa cara que a la noia. Jo aixeco els bracos com dient que no l'entenc i a l'aixecar els bracos el noi veu el meu passaport i em deixa passar. Estic convencuda que es va pensar que era arab i que si no arriba a veure el passaport m'hagues hagut de treure els pantalons, o el que els hi deu passar a molts palestins, que segurament han de tornar a casa seva a canviar-se .
Despres de passar aquest control encara n'has de passar un altre,per ensenyar la identificacio i posar el palmell de la ma si cal. Mentre fem cua, la noia que pitava i jo ens mirem i riem. No m'imagino que deu ser tenir pressa i trobar-me en una situacio aixi...
Sabeu, es pitjor que entrar a veure algu a la preso. Perque a la preso si pita l'arc, el funcionari sortira amb una raqueta, pero es que aqui ningu s'immuta per res, els soldats estan dintre de les seves garites controlant el que passa com si tractessin amb coses en comptes d'amb persones. Es una sensacio estranya, si veiessiu l'actitud dels palestins, tan correcta.
I despres de tot plegat se'm passen les ganes de visitar la tomba de Rachel.

Sabeu crec que els palestins de Jenin son diferents dels de Jerusalem i Betlem perque no estan contaminats, son transparents i el que veus es el que hi ha. A Jenin no arriba gaire be ningu, i quan arriba algu es com una ampolla d'oxigen, com aigua beneida. En canvi crec que a Betlem i a Jerusalem estan tant acostumats a veure turistes, i a viure d'ells, i costa mes trobar gent per parlar. Be aquesta es una sensacio que jo tinc i que trobo a faltar des que estic a Jerusalem.

1 comentari:

Rauxa ha dit...

El trajecte del chekpoint de Betlehem a la Nativitat val 2 nis per persona pels palestins. Mai s'aconsegueix pagar aquest preu, però jo que ja l'he passat trenta vegades en pago 4 o 5 nis per persona que viatja. El truc és que els avasallis tu primer abans de que ho facin ells.