Divendres, ultim dia a Jenin

Ahir Refai ens va dir que l'exercit israelia havia fet una nova incursio en el camp de refugiats bastant forta, es vam quedar molt parades perque no vam sentir res. Jo crec que cada nit ha passat alguna cosa a Jenin, pero molts dies pel cansament o pel que sigui no ens hem assabentat.
Aquesta nit ens hem anat a dormir a les 9 del vespre, jo crec que per la xixa, pero, m'he despertat cap a les 2, no podia dormir, i m'he trobat que la Maria Jose tambe estava desperta. Hem estat xerrant una estona, i al cap de mitja hora s'ha sentit un fort soroll com el tret d'un tanc, i despres han vingut trets i mes trets. Al cap d'una estona tot ha tornat a la normalitat.

No us he explicat mai com es el camp de refugiats de Jenin. No hi ha una diferencia fisica entre el cap i la ciutat, i esta a 5 minuts en cotxe des del centre cultural. Les cases, els carrers... estan pitjors conservats que a la ciutat ja que l'exercit israelia fa incursions sovint, amb els buldofers per derruir cases, amb els tancs o amb els hammers. Hi ha un cavall que esta fet de trossos de metall, el van construir uns voluntaris amb les restes dels cotxes, ambulancies, camions... que van quedar despres que l'exercit israelia arrasses el camp de refugiats l'any 2002. Jo no l'he pogut veure mai, perque el dia que vam anar al camp de refugiats vam haver de marxar perque l'exercit israelia acabava d'entrar.
La majoria de les persones que viuen al camp de refugiats son de Nazaret, i mireu com es la vida que des del camp de refugiats si fa sol (que es gaire be sempre) es veu Nazaret perfectament. Cada dia veuen la seva terra ocupada per un altre.
Jenin te una situacio economica molt precaria, crec que al voltant del 60 per cent de la poblacio esta aturada, pero pel que ens explica Miriam la situacio dels palestins a Hebron es encara molt pitjor.
Els colons s'han situat en el centre de la ciutat, es l'unic lloc on hi ha aquesta distribucio, i son molt perillosos, van armats i l'exercit no fa res per evitar les agressions als palestins. Ens diu Miriam que dintre de la mateixa ciutat hi ha xec-points, i cada dia els nens palestins els han de creuar per poder anar a l'escola. Us imagineu haver de portar cada dia el vostre fill a l'escola passant per un xec-point, amb dos o tres o mes militars armats, i que us poden regirar tot el que porteu vosaltres i els vostres fills?

Els divendres ja sabeu es dia festiu en Palestina, aixi que no ha estat fins l'una que hem sortit al carrer a menjar alguna cosa i a donar un passeig. Els divendres a Jenin no tenen res a veure amb els altres dies de la setmana, sembla que tot esta mort. Excepte a la zona de la mesquita perque alla cap a ultima hora del migdia es fa mercat. Els altres dies de la setmana nomes hi ha moviment, gent amunt i avall, cotxes, claxons...
Pensavem que no trobariem cap lloc per dinar pero al final hem pogut menjar-nos..... un.... falafel!
Mentre passejavem pel mercat ja desparat hem sentit trets una mica mes lluny. Ningu no s'ha amoinat, i tots han continuat amb el que estaven fent.
Despres hem volgut agafar un taxi, avui a les 4 passen els films que han fet els nens en el Freedom Theater, en el camp de refugiats, pero amb tan mala sort, que el taxista no entenia l'angles i no hem pogut dir-li de cap manera on voliem anar.
Hem hagut de tornar al centre i agafar uns prospectes informatius del Freedom Theater, i aquesta vegada si que ens han entes.
En el Teatre, hi havia una sala on normalment fan les classes dramatiques, amb una exposicio de fotos. Un grup de nens del camp de refugiats van anar en autobus a visitar les diferents ciutats on havien nascut els seus pares.
Cada foto tenia una explicacio amb l'any que hi va haver l'ocupacio israelia, la majoria va ser 1947 o 1948, i amb el numero de refugiats que hi va haver a cada localitat (molts i molts desplacats a la forca per l'ocupacio israeliana).
En una de les fotos, sortia un arbre amb una inscripcio feta a navalla, posava Ahmed, la va escriure el pare d'un dels nens quan era petit i vivia alla.
Tambe hi havia una foto dels nens banyant-se a la platja. Crec que cap d'ells ho havia fet mai, i que aquesta era la primera vegada que veien el mar. Penseu que ni tan sols els nens de Gaza, que limita amb el mar, es poden banyar, perque constantment vigilen la zona vaixells de guerra israelians, i es molt perillos banyar-se perque es facil que et disparin.
Despres hem anat al teatre, i s'han visionat els diferents films que han fet els nens. M'he assegut al canto d'una nena, Rima, molt simpatica, m'ha estat explicant moltes coses, i m'ha convidat a casa seva, pero li he dit que no podia anar perque dema m'havia d'aixecar a les 6 del mati per marxar. Es estrany a Espanya, Catalunya, no hem passen aquestes coses, cap nen se'm posa a xerrar perque si, interessant-se per qui soc, d'on vinc, i convidant-me a casa seva. Crec que trobare a faltar aquestes petites coses.
Els films que s'han visionat, els han fet els nens, els hi han ensenyat a enfocar..., hi ha hagut tres que m'han agradat molt:
- Un explicava la historia d'una nena que es empresonada.
- Un altra tractava d'un nen que feia campana a l'escola perque se n'anava a llenca pedres als tancs, i al final deixar de llencar pedres per fer d'actor al teatre, perque una altra forma de lluitar es possible.
- I l'ultima parlava de tres germans, cada un ensenya a escriure la seva mare perque voti un partit politic, parla simbolicament de la lluita de poder d'Al Fatah i Hamas. Quan surten els resultats de les eleccions, els germans es barallen, i es la mare qui els hi diu que no importen els partits politics sino la seva terra, Palestina.

Despres de veure les pel.licules hem anat a sopar amb la gent del teatre i amb altres internacionals que estaven de visita al centre. Jo crec que hem tingut sort perque ens ha tocat al davant un noi palesti, Mohamed, molt simpatic, i una noia la Cathering, egipcia, que es qui ha participat en les gravacions dels films, ensenyant els nens a fer-ho.
Mohamed ens ha explicat que quan ell era petit tenia el costum d'anar a llencar pedres als tancs, ho feien des de la terrassa, fins que un dia no es van donar compte que un altra terrassa tambe hi havia soldats, i van matar a un amic seu.
Be us he de deixar perque dema m'aixecare a les 5 del mati per agafar el taxi a Jerusalem a les 5.20.