Records de divendres

Voldria acabar d'explicar-vos algunes coses que van passar divendres.
Quan es va acabar de veure els films, vam sortir del teatre i ens vam asseure a xerrar una estona amb Miriam i un amic angles d'ella. Mentre estavem alla, va arribar un cotxe i es va baixar un senyor que va treure un arma, jo no hi entenc d'armes, pero era molt gran, i va fer tres o quatre trets al cel, estava a uns cinc metres nostre. Ningu es va espantar, perque crec que la gent esta acostumada a que passin aquestes coses, els nens van continuar jugant i rient com si no passes res perque les armes formen part de la vida quotidiana dels palestins del camp de refugiats, i de molts que viuen a la ciutat. Jo si que em vaig espantar.
Mentre estavem sopant al restaurant em va trucar Refai, estava nervios, el seu pare estava ingressat a l'hospital de Nablus, no vaig entendre be que havia passat, pero ell estava angoixat, imagineu-vos perque ens volia portar uns vestits palestins que la seva familia ens volia regalar. Volia veure'ns tant si com no, va proposar fins i tot de quedar a Calandia on esta el xec-point. Finalment el vam convencer perque li dones a la Miriam que ella ens ho enviaria des de Jerusalem. No se com explicar-vos com es Refai, perque es molt dificil, penso que es una persona meravellosa, plena d'inquietuds i bons sentiments. M'hagues agradat molt dominar mes l'angles per parlar i parlar amb ell. Espero tornar-lo a veure aviat, a Catalunya o a Palestina.