dilluns, 13 d’agost del 2007

Dilluns, Salam from Jenin


Sabeu, dormo amb taps a les orelles perque sento molt els sorolls, aquesta nit pero, cap a les 3 o 4 de la matinada, amb els taps i tot m'ha despertat un fort terrabastall, m'he tret els taps i he sentit molt soroll al carrer, de gent, de cotxes, de disparos..., no sabia que passava, les altres companyes no s'han despertat, no se si no han sentit. Us juro que he pensat que estaven bombardejant la zona, pero he pensat que tan hi feia on fos perque no sabria on anar, i m'he tornat a quedar dormida al cap d'una estona.
Per la tarda Youseff ens ha explicat que el soroll que havia sentit era un incursio israeliana en el camp de refugiats, un tanc ha fet un disparo. Youseff no sabia el per que ho han fet, pero l'exercit israelia ho fa sovint de vegades a la nit, de vegades a mitja tarda, de vegades busca gent i altres nomes vol que sapiguem que estan aqui, perque no ens oblidem que ocupen la zona i que la controlen. Youseff ens explica que mes d'una vegada s'ha trobat l'exercit en el carrer del centre cultrual, i que entren indiferentment en el camp de refugiats com a la ciutat.
Si feu l'esforc de posar-vos en el lloc d'un nen, i penseu en el que suposa que cada setmana, o mes sovint puguin despertar-te els trets dels tancs o els disparos dels soldats, de trobar-te l'exercit pel carrer, que humiliin el teu pare... , nomes intenteu pensar en la por que han de sentir, i nomes aixi podreu imaginar casi, casi el que senten els palestins.
Yousef diu que morir en una incursio israelia es questio d'atzar, que una persona passi pel carrer equivocat en el moment equivocat. Molts palestins moren aixi, despres els familiars fan muntatges de fotos amb armes perque quedin com a martirs de l'ocupacio, els carrers estan plens d'aquests cartells, me n'he cansat de vereure'n, i nomes es el cartell el que ens arriba a Occident.
Aquest mati hem tornat al campus d'estiu perque aqui passi el que passi la vida continua amb noramlitat. Nadir i el seu german han vingut disfressats de faraons, ha estat bonissim. Maria Jose i jo hem fet una activitat amb els nens mes petits. Haviem comprat ahir a la tarda unes cartolines blanques, a aquell noi tan simpatic, i aquest mati una goma per lligar.
Hem tallat unes caretes grosses, i les han pintat. N'hi han hagut de molt simpatiques, un nen ha fet la cara del dracula. Hi ha hagut un moment que dos nens s'han comencat a barallar i he pensat que em moria perque no ho podia fer tot (uns me demanaven que fes els forats dels ulls els altres que fessin els forats per posar la goma...). Pero al final ha sortit tot be.
Despres Youseff ens ha explicat que han fet una entrevista a un music del centre i que l'han retrasmes per la BBC. Tambe ens ha dit que volen fer un reportatge del centre i que el vindran a gravar el dijous!! I ens ha dit a veure si se'ns acudia alguna cosa per fer dema i que es pogues acabar el dijous!!!!Aquestes coses m'angoixen una mica, perque mai saps si el que vols fer agradara o no, o si es possible.
Per la tarda hem sortit a passejar amb Miriam per la ciutat, hem arribat a la part antiga, i en una de les botigues d'esport hem vist que hi havia dos maniquis, un portava l'uniforme del Real Madrid i l'altre el del Barca. Per fer una foto, pero no portavem la camara.

1 comentari:

Toni Herreros Angrill ha dit...

Hola capuxeta. Aquestes mascares son la mar de simpatiques i sembla que'ls nens s'ho han passat la mar de divertit. Un petonet i anims. A lluitar fins el final.
Fins aviat