dissabte, 18 d’agost del 2007

Dissabte, deixem Jenin

Ens haviem d'aixecar a les 5 del mati per marxar a les 5.20 amb Yousef a Ramallah. Pero a les 4.40 ens ha trucat el taxista per dir-nos que ens passava a recollir a les 5, si Yousef arribar estar al centre el mato!
He dormit una estoneta en el Service, pero al cap d'una hora m'he despertat. Per sortir de Jenin hem passat per carreteres secundaries perque hi havia molts xecs-point, pero despres hem hagut d'agafar una altra vegada la carretera principal, hem trobat un primer xec-point crec que a prop de Nablus, ens han deixat passar sense problemes, i un segon abans d'entrar a Ramallah, un sodat ens ha fet parar, pero crec que quan ha vist dos europees dintre ha decidit no demanar-nos la documentacio, i ens ha deixat passar.
A Ramallah hem esmorzat amb Yousef i el taxista, Yousef ens ha explicat que de vegades els israelians tallen totes les carreteres, les principals i les sencundaries amb el caos que aixo significa. Tambe ens ha explicat que moltes vegades quan va a Ramallah passar per 3 o 4 xec-points, i quan arriba a l'ultim abans d'entrar a Ramallah els fan tornar perque el service ve de Jenin, pel que sembla Jenin deu ser una ciutat molt perillosa.
Hem parlat amb Yousef sobre Lujbek, li he dit que hem semblava que havia patit molt, ens ha dit que un tiet de Lujbek va morir en la primera intifada, i un altre esta a la preso des de fa 7 anys, a mes quan l'exercit israelia va entrar al camp de refugiats l'any 2002 van ocupar la seva casa. Ens explica tambe que era la primera vegada que Lujbek venia al centre cultural, i que ara que havia acabat el campus d'estiu volia apuntar-se al grup de Dabka, la danca palestina, m'he alegrat molt quan m'ha dit aixo, perque crec que es el que ell necessita.
Yousef voldria poder fer una excursio amb els nens a la platja, com van fer des del Freedom Theater, pero ho veu molt dificil, perque Juliano i Jonathan del teatre son jueus i tot i que treballen en el camp de refugiats tenen mes facilitats per fer aquestes coses pel fet de ser jueus.
Despres d'esmorzar hem anat a la parada de bus i ens hem acomiadat de Yousef., Amb l'autobus hem passat pel xec-point de Calandia (impressionant) i hem vist tot el mur. He fet algunes fotos, d'amagades, aixi que no se com hauran quedat...
Un soldat ha pujat a l'autobus i ens ha demanat a tots el passaport o la carta d'identitat, a Maria Jose se l'ha mirat molt i molt, fins i tot quan tenia el meu passaport a les seves mans, jo crec que ha notat que era pro-palestina! o que portava documentacio confidencial a la motxila!, de fet no s'equivocava gaire.
Els soldats aqui no porten pistoles, porten fusils, impressiona bastant tenir algu tan a prop armat aixi!
Quan hem arribat a Jerussalem, hem anat a les White Sisters a deixar les malestes, esta forca be el lloc.
I hem sortit a passejar pels carrers, m'he sentit forca estranya perque aqui els palestins no son com a Jenin, es nota que es una ciutat turistica sembla un zoco gegant.
Quan veig els jueus m'entra una mica d'angoixa i no puc evitar pensar en els meus palestins, en com sera el seu futur. Suposo que m'acostumare a estar en aquesta ciutat pero tot i que es molt maca, ja us dic ara, que Jenin no te res que envejar-li, sobre tot pel caliu de la gent.
La Maria Jose i jo ens he comprat unes arrecades, i no he pogut evitar preguntar al nen que ens atenia si era palesti, i quan m'ha dit que si hem decidit de comprar-les. M'agrada parlar amb palestins. Despres hem anat a una botiga a la zona cristiana i hem comprat un belen... i tampoc he pogut evitar preguntar al senyor si era palesti, i m'ha fet molt contenta quan m'ha dit que si.
Hem estat fent fotos de la ciutat perque ens hem de construir la nostra "cuartada"per quan anem a l'aeroport!
Sabeu no em sento be, perque es com si aquest lloc no fos per mi, si procuro no pensar les coses van be, pero quan no puc controlar els meus pensaments, no puc evitar recordar Refai, Yousef, els nens i nenes del centre, els joves palestins, la gent del carrer...

3 comentaris:

Alberto Caballero ha dit...

Hola Patrícia!

Fa dies que segueixo el teu blog (hem va arribar l'enllaç per mail...), però fins ara no havia trobat el moment d'escriure't per enviar-te un missatge de recolçament i ànims des del Bages.

Espero que segueixis explicant-nos la teva experiència al blog perquè és molt i molt interessant.

Molta sort i endavant!

Salut!

Unknown ha dit...

Patri y Mª José os quiero mucho, cuidaros, todos los días me meto en el blog para leer lo que haceis, vuestra experiencia va a ser inolvidable, me siento orgullosa de vosotras pero cuidaros mucho y espero poder hablar muy pronto con vosotras. Solo me queda deciros mucha suerte y abrazos y besos para las dos, hasta pronto.

SSQ ha dit...

Hola! Veig que us va bé. Una salutació i ànims! Jo fa un mes que vaig tornar de Palestina i ja tinc ganes de tornar-hi...